Ja disponible a 3CAT la docu-sèrie ‘MarranÀsia. Svetlana al Japó’
Després d’un inici de 2025 ben boig amb 'Sarnalona' i un tour de vora 50 dates omplint arreu, el duet més eixelebrat del Poblenou format Júlia Diaz i Roc Bernadí fer un pas inesperat: marxar a l’Orient Llunyà a fer concerts com els d’abans i, de pas, retrobar-se amb els seus orígens com a projecte musical. Així Svetlana van parir “Marranàsia Tour”, un viatge de dues setmanes amb actuacions a Gunma, Utsonomiya, Kumegawa i Shinjuku i Shibuya a Tokyo, totes elles ciutats del Japó, i un remat ben boig a Seoul (Corea del Sud).
Lluny de casa, tornen a actuar en sales petites davant d’un públic japonès que no els coneix. Cada cançó torna a ser una prova. Cada concert, una reconquesta. En aquest viatge, que és tant musical com personal, Svetlana es pregunta què els ha portat fins aquí. Per què van començar? Què vol dir fer-se gran dins la indústria catalana? I com es manté l’essència quan tot al teu voltant canvia?
De la mà de AlRevés Produccions i entre dos mons aparentment oposats —el Tòquio més ordenat i el més desbordat— el grup hi descobreix un reflex inesperat del seu propi univers: el seny i la rauxa, la disciplina i la llibertat. I de la mà de AlRevés Produccions, que són allà per filmar fins a 3 de les nits japoneses, arriba ara ‘Marranàsia. Svetlana al Japó’, una docu-sèrie de 4 mini-capítols que es converteix en un retrat íntim d’un grup en transformació que, en el moment de créixer, decideix fer-se petit per retrobar-se.
CAPÍTOL 1 — LOCALS, UNIVERSALS: L’ARRIBADA
Svetlana aterra a Tòquio amb una pregunta: què passa quan un grup que omple sales a casa ha de començar de zero a l’altra punta del món? Sense públic, sense xarxa i en una cultura molt diferent, en Roc Bernadí i la Júlia Diaz s’enfronten al seu primer concert en una petita sala de la ciutat.
Viurem l’arribada i la seva primera presa de contacte amb Tòquio: una ciutat que, d’alguna manera, també ha arribat a Catalunya a través de l’anime i la cultura popular. Entre temples, sales de recreatius i l’encreuament més icònic del món, el grup reconnecta amb els seus orígens i es pregunta què els ha portat fins aquí. Per què Svetlana? I per què el Japó?
CAPÍTOL 2 — PERDUDES A TÒQUIO
Després del primer impacte, Svetlana comença a deixar-se portar per la ciutat. Tòquio es desplega davant seu com un univers de contrastos: ordre i caos, silenci i excés, rutina i descontrol. De la calma dels temples i els parcs a l’energia desbordada del barri gai i la nit japonesa.
En aquest recorregut, en Roc i la Júlia no només descobreixen una cultura nova, sinó també noves maneres de mirar-se a ells mateixos. Entre carrers infinits i moments d’intimitat, el viatge es converteix en un mirall: fins a quin punt són tan diferents els japonesos i els catalans? I què revela Tòquio sobre el propi ADN de Svetlana?
CAPÍTOL 3 — LLUMS I OMBRES DE LA INDÚSTRIA
Enmig de la gira, el grup aprofita els carrers de Tòquio per gravar un videoclip del seu nou àlbum. Però darrere de la imatge i l’estètica, emergeix una conversa més profunda. Què implica créixer dins la indústria musical? Quines concessions cal fer —i quines no— per continuar avançant? En Roc i la Júlia reflexionen sobre les llums i les ombres del sector, la pressió per encaixar i el seu lloc com a projecte amb identitat pròpia i queer dins un sistema sovint contradictori.
CAPÍTOL 4 — PLANTAR UNA LLAVOR
El viatge culmina amb el concert més esperat: Kumegawa. El més intens, el més significatiu. Aquí, tot allò viscut pren sentit. En aquest últim capítol, coneixem en Shogo, la persona que ha fet possible aquesta aventura i que simbolitza el pont entre dos mons. El concert no és només un final, sinó un començament: el d’una connexió real amb el públic japonès i el d’una nova etapa per a Svetlana. Perquè, de vegades, anar tan lluny no és fugir, sinó plantar una llavor.
