Després del tancament d’època amb Smoking Souls, l’artista pegolí Carles Caselles presenta l’àlbum debut del seu nou projecte en solitari: dotze noves cançons amb la producció de Joel Gilabert i les col·labos d’Anna Millo, Miriam Ferrer (Lisasinson) i Martín Tarrasó (Tenda)

‘Primer moviment’ és 100% amor contra la màquina: un disc farcit d’influències de rock post-punk anglosaxó on la tendresa es converteix en revolució i l’amor en resistència col·lectiva contra un món individualista

Dimoni presentarà 'Primer moviment' en directe a La Rambleta de València el 27 de març i a l'Apolo de BCN el 9 de maig! Entrades ja disponibles!

ESCOLTA L'ÀLBUM 'Primer moviment' de Romàntic Dimoni
en digital i en vinil!

           

En el seu debut en solitari, 'Primer Moviment', Caselles explora un rock influenciat per el post-punk anglosaxó, conceptual i sense etiquetes. Sota la premissa de "l'amor contra la màquina", Romàntic Dimoni es presenta com un terrorista tendre: un personatge emmascarat que combat l'individualisme i el sistema a través de la cura col·lectiva i la tendresa radical, perquè la llibertat serà col·lectiva o no serà.

Les dotze peces del debut discogràfic de Romàntic Dimoni compten amb la producció de Joel Gilabert, direcció artística d'Helga Ambak i en elles Caselles marca l’inici d’una nova etapa vital i artística, a la recerca d’un estil propi i genuí que beu del rock amb referències del post-punk anglosaxó, aquí més cru a voltes i més atmosfèric unes altres, amb un extra de concepte atrevit i innovador. De l’etapa anterior de l’artista reconeixem la qualitat de les lletres i les melodies, el contrast entre la força de la música i la proximitat i la intimitat i dolçor de la lírica, sempre banyada d’un alt nivell poètic, aquí amb una premissa clara que és al seu torn la pedra angular del treball: “l’amor contra la màquina”. Aquesta és una declaració d’intencions i un posicionament polític ferm: en un món consumista i individualista, la tendresa és revolució i sostenir les coses xicotetes i mundanes és anar a contracorrent en una societat regida per egos desmesurats, falsos gurus i una estètica opressiva. Aquí, l'amor s'entén com l'empatia sensible i la cura cap al col·lectiu, no només cap a la parella. Tal com deia Bell Hooks, "l’amor és una forma de resistència revolucionària"; una manera de trencar amb la norma establerta i la deriva actual.

ROMÀNTIC DIMONI a les xarxes

‘PRIMER MOVIMENT’ - TRACK x TRACK

1. LA VORÀGINE
L'obertura del disc retrata el caos mental i urbà del segle XXI. Entre turistes i soroll, el protagonista busca camuflar-se i trobar un refugi en la parella per sobreviure a la "selva" de la capital. Un crit per deixar-se anar quan la vida es torna insípida. La tornada es pura essència rock de Caselles.

2. L’AMOR CONTRA LA MÀQUINA
El manifest del disc: una declaració política on la intimitat es converteix en un escut contra la precarietat i el neoliberalisme. La cançó planteja l'amor no com a simple romanç, sinó com una estructura de resistència ("un temple") davant l'ansietat i la velocitat del sistema. Cançó lluminosa, una barreja perfecta de rock amb tornades pop.

3. L’ESCORPÍ
Un tall visceral sobre el ressentiment i l'acceptació de la pròpia naturalesa "perillosa" però honesta. RO.DI es posa a la pell de l'escorpí per denunciar la superficialitat i l'ego, preferint les ferides d'una batalla real a la buidor de l'aparença. Potència musical i directa.

4. AURORA ROJA
Un tall punyent sobre la pèrdua de la memòria i el pas del temps. La cançó explora el dolor de no ser reconegut per qui estimes i reivindica la cura cap als nostres grans com la veritable "pàtria". Tendresa rock en estat pur. La cançó compta amb la màgica col·laboració de Martín Tarrasso vocalista de Tenda.

5. L’ÚNIC CÉRVOL DEL COMTAT
Una oda a la lentitud ("vull fer-ho lent") i a l'erotisme connectat amb la natura. Amb un ritme lent i hipnòtic (pur bedroom pop), el tema celebra el plaer de les coses petites, el pa sucat i la pau interior com a resposta al soroll exterior.

6. DIMONI ROMÀNTIC
La carta de presentació de l'alter ego RO.DI. Una confessió plena de contradiccions humanes ("mig dimoni, mig romàntic"), on s'admet la por, les errades i el desig de transcendir més enllà del món material i les seves "alambrades". A nivell estilístic és una de les cançons més equilibrades del disc, una definició de l’estil de RO.DI. Amb la col·laboració de La Borde, cantant de Lisasinson.

7. OSCA
Primer avançament, energia crua per parlar de la intensitat i el conflicte dins les relacions. Reconeix que la vida intensa és violenta, però aposta per "brindar en la tempesta" i persistir en l'espiral conjunta, convertint la toxicitat en una dansa eterna. És una cançó riu, sense una tornada clara, una de les cartes de presentació del que és RO.DI.

8. BATEC
Primer avançament (mini-EP junt a Osca), crítica social esmolada que confronta la dignitat contra la tradició i el privilegi heretat. Un himne de consciència de classe que rebutja reis i faraons per centrar-se en l'ètica i en el "batec" col·lectiu com a única esperança històrica. Cançó amb certes reminiscències de Smoking Souls a les melodies.

9. MALBÉ
Un retrat sincer de la salut mental, la dissociació i l'esgotament davant un món en crisi. La cançó no ofereix solucions màgiques, sinó la companyia incondicional: no hi ha distància de seguretat entre la guerra i la felicitat, només "la sort de fer-ho amb tu". Una cançó pop amb llum pròpia on brillen les guitarres acústiques amb un riff enganxós.

10. PESCADOR DE L'ATLÀNTIC NORD
Tema melancòlic marcat per la distància, les fronteres i l'enyorança. A través d'imatges marítimes, RO.DI canta a la necessitat de trobar una medicina que curi la separació i mantingui viva l'esperança al precipici del penya-segat. Una de les cançons amb major tempo del disc, rapidesa rock.

11. UN COMANDO
Una crida a l'acció col·lectiva i a la formació de "famílies" escollides. L'amor esdevé estratègia de supervivència ("un comando") per reivindicar el talent i fer camí junts, allunyant-se de la fugida per plantar cara a la tempesta. La cançó és una balada preciosa que compta amb la col·laboració d’Anna Millo, submergint a l’oient en la seua dolçor.

12. COL·LAPSE
El tancament apocalíptic però esperançador. Amb el món "apagant-se" de fons, el tema troba la bellesa en la foscor compartida. Una lliçó sobre aprendre a naufragar junts i trobar llum ("l'amor que no trobava") enmig de la caiguda del sistema. Una cançó acústica de tancament del disc amb la participació del guitarrista Toni Carillo a la guitarra.