Svetlana sense por i amb la cúmbia per bandera cap al seu nou àlbum d’estudi
ESCOLTA "La por" d'SVETLANA
Segurament amb un xic més de pressing del que voldrien i després de dos anys marcats per l’èxit del seu darrer EP ‘Sarnalona’, dotzenes i dotzenes de concerts posant-se mitja Catalunya i les Espanyes i part del Japó i Corea a la butxaca amb el seu poderós directe i sabedors que la broma ara ja s’ha independitzat i és de tothom, Svetlana obren amb “La por” la llauna del que serà el seu nou i esperat àlbum d’estudi previst per inicis de 2027. Però segurament no n’hi ha per tant, malgrat l’agenda bulli. La Júlia i el Roc fan de penes punyalades i del pressing matèria d’estudi i de ball i s’escapen per la tangent amb una cúmbia electrònica quan ningú se l’esperava.
El nou àlbum no anirà de músiques trans-atlàntiques però aquest primer single, infestat de costa atlàntica americana, ens torna a deixar clar que els del Poblenou són l’alenada fresca que el panorama necessitava. Per aquest primer single Svetlana posen a treballar plegats dos dels seus productors fetitxes, Mario Patiño (amb qui han col·laborat des dels seus inicis) i Pep Saula, artífex del so de hits dels del Poblenou com “Avui véns” i responsable de dur al directe amb banda el repertori svetlaneru tal i com vam poder gaudir-ne al Bogatell la passada Mercè. I entre tant bolo, tanta produ i tant merder, i si l’expectació els podia posar entre l’espasa i la paret en les seves noves creacions, voilà icí com la Júlia i el Roc fins com sempre tomben el mitjó i pareixen a “La por” un retrat brodat de les insatisfaccions que a tothora travessa tota una generació. “Sí, insatisfacció constant en gairebé tots els camps, i la sensació d’incapacitació constant davant el compromís, potser”, expliquen. “Però sort en tenim de posar-nos-hi bé, és només així com tirarem endavant per deixar enrere, un mal d’amor, un problema personal o qualsevol por: ya fue, amiga, ya fue”. A “La por” els de Poblenou hi celebren la vida com antídot perquè, murris ells, són conscients quan canten i ballen que no n’hi ha per tant, amb tot plegat.
