Ovidi4 publicarà el llibre-disc ‘L’Ovidi se’n va a la Beckett’ el 16 d’abril

Editat per la discogràfica Propaganda pel Fet! en coedició amb l’editorial Sembra Llibres, es tracta del directe enregistrat a la sala de teatre del Poble Nou la primavera de 2019 en la cloenda de la gira ‘Cuidem-nos’

El tracklist de 21 cançons incorpora tres versions inèdites enregistrades el novembre amb Toti Soler i serà el primer treball publicat dels Ovidi4, que havien de durar un dia i aquest 2021 compleixen 7 anys

‘L’Ovidi se’n va a la Beckett’ és també un llibre de 160 pàgines amb introducció de Jana Montllor, pròleg de Marina Garcés, epíleg de Jordi Cuixart i una acuradíssima antologia de fins a 24 textos i articles especialment seleccionats

El llibre-disc veurà la llum el 16 d’abril però ja són disponibles les precomandes a ovidi4.ppf.cat

“No me’n vaig, sóc qui torna” | Ovidi Montllor i Mengual

Manresa-Xàtiva | “Un homenatge, només un més encara, a tants homenatges des de baix i que des de fa 25 anys ha anat esdevenint un homenatge imprevist continuat, quotidià i permanent”. Aquest és el sentit de ‘L’Ovidi se’n va a la Beckett’, que es publicarà el proper 16 d’abril i on Mireia Vives, Borja Penalba, David Caño i David Fernandez reivindiquen Ovidi Montllor i Mengual. Ho fan des de la generació que va néixer sota la democràcia de l’amnèsia, la precarietat a perpetuïtat i l’orgia immobiliària i, des d’aquesta perspectiva, és un reconeixement a totes les persones, col·lectius i músics que –contra els grisos planificadors de l’oblit i el bandejament– han contribuït a rehabilitar la figura de l’obrer de la paraula d’Alcoi. Al capdavall, l’Ovidi mai ha tornat perquè mai va marxar, com recorda el fil de memòria que es trena al llibre: dels treballs d’Inadaptats, de Feliu Ventura, d’El Diluvi o de VerdCel, així com del concert ‘L’Ovidi se’n va a Palau’ de l’any 2006 o els més de 400 actes de l’any Ovidi 2015. Fins arribar a les propostes del 2020, amb motiu del 25è aniversari de ‘les vacances’ del cantautor –artista, cantant i pallasso–, en un continuat clatellot, fruit de l’esforç compartit, de la memòria contra l’oblit.


Ja pots reservar el teu CD llibre 'L'Ovidi se'n va a la Beckett" a la nostra botiga


De 2015 a 2021

Després de sorgir fugaçment com a Ovidi3 el 2015 –abans d’Ovidi4 amb Mireia Vives el 2017 i d’Ovidi5 amb Toti Soler l’any passat–, el conjunt torna ara a la II Assamblea. Aleshores, en el convuls octubre de 2017, van treballar una proposta diferent, una mena d’Ovidi reloaded, distint i revisitat, desbudellant la realitat del moment amb la mirada més ovidiana: “no pretendrem mai imitar l’Ovidi, perquè sempre serà impossible, sinó senzillament continuar-lo i retrobar-lo: establir un diàleg i retrobada amb ell a partir de poemes, idees i cançons dels ovidis del XXI, d’una generació que mai no el va conèixer i que se l’ha fet seu, com a referent i com a referència; perquè Ovidi mai marxa, sempre torna en cada generació que se’l fa seu a la seva manera; és això el que ha passat, hem après a mirar el món –el mateix món on només ha canviar l’aparador– amb els seus ulls i la seva mirada”.

Enregistrat en directe el juny de 2019 a l’espai privilegiat que és la Sala Beckett, el concert era la darrera de les cites de la gira ‘Cuidem-nos’. El CD, però, només recull 79 dels 210 minuts que va durar el concert, i aquest cop la música va acompanyada de lletres, amb un llibre de 164 pàgines amb col·laboracions molt especials –presentació de Jana Montllor, pròleg de Marina Garcés i epíleg de Jordi Cuixart. El treball es presenta el proper 24 d’abril al Festival Strenes de Girona amb la companyia de Toti Soler, passarà per Cotxeres de Sants amb una proposta distinta -Ovidi15M, arran del 10è aniversari de la revolta indignada de les places– i començarà a recórrer els Països Catalans a partir de l’estiu i durant la tardor, arrencant a Manacor el 19 de juny. Tancarà la gira a l’hivern a la mateixa Sala Beckett.



Fitxa tècnica

Ovidi4
L’Ovidi se’n va a la Beckett [Hem d’aprendre a fracassar més i millor]
164 pàgines + CD de 21 pistes

Introducció de Jana Montllor.

Pròleg de Marina Garcés i epíleg de Jordi Cuixart

Antologia de textos d’Antoni Miró, Feliu Ventura, Isabel Clara-Simó, Família Guillem Agulló, Inadaptats, El Diluvi, VerdCel, Vicent Partal, Jordi Tormo, Ferran Aisa, Manuel Vázquez Montalbán, Maria del Mar Bonet, Vicent Andrés Estellés, Julià de Jòdar, Jordi Botella, Joan Fuster, Montserrat Roig i Toti Soler.

Articles de Nando Cruz, Mònica Terribas, Josep Lluís Carod-Rovira, Mar Valdecillos, Martí Estruch i Bel Zaballa.

Una proposta inspirada en l’Ovidi Montllor i Mengual a través dels poemes de Pere Quart, Joseba Sarrionandia, Marc Granell, Maria Mercè Marçal i Mireia Calafell des de les reflexions de Santiago Alba Rico i Marina Garcés, entre d’altres.

Una coedició de les cooperatives Propaganda pel Fet i Sembra Llibres. Enregistrat a l’Obrador Internacional de Dramatúrgia Sala Beckett, l’11 de juny de 2019.

Selecció de textos

“Aquí es fa de la memòria, memòria. La memòria no és una placa ni un escrit oblidat. La memòria és un recorregut que es transita i fa de fil conductor, de brúixola. L’Ovidi creia en la perseverança i en la força creativa. Insistia i feia memòria com fan els d’Ovidi4, que amb un filet uneixen l’alcalde de La fera ferotge amb Llarena i a les bombes que van embogir a la Teresa amb la infàmia de Gaza. Una bitàcola que s’actualitza amb les noves injustícies, que són les de sempre i a la qual, per tant, només cal canviar-li una paraula, o totes, per anar allà mateix. La vigència de les seves cançons i la seva essència rebroten amb Ovidi4. El fet és el mateix i els fotuts els mateixos”. De la introducció de Jana Montllor, ‘No tanquis mai la boca’

“La Beckett va ser port per un Ovidi que no era ell perquè poguéssim ser-ho tots i cadascú. Va ser altar i faristol dels represaliats i censurats. Va ser sofà dels cors cansats i trinxera dels cossos enamorats. I com que els ports, els sofàs i les trinxeres no són llocs on quedar-se per sempre, des d’aleshores hem continuat rondant, lluitant i estimant, per poder-nos tornar a convocar. Ens hem fet absents entre els absents per poder tornar a ser, un dia, irrevocablement presents”. Del pròleg de Marina Garcés, ‘La cerimònia dels absents’

“I, com que ell també ens va ensenyar que, com més dòcil és la fera, més ferotge és el poder, ho tornarem a fer. Des de la presó, des d’una bancada d’acusats o des d’on calgui a cada moment. En el fons, l’Ovidi serà per sempre més la nostra Teresa”

De l’epíleg de Jordi Cuixart, ‘En gira permanent’

“La vida d’un no cap en la vida d’un sinó en la vida de molts, va aclarir-nos Feliu Ventura. Ovidi és així i és això. Al vent del món, això no és res més que un homenatge —només un sol més encara— a tots i cadascun dels homenatges que tanta gent, grups i afinitats han convertit en un homenatge infinit, lliure i permanent. No ho sabíem i al final, joves que vam néixer sota la democràcia de l’amnèsia i l’orgia immobiliària, l’Ovidi Montllor i Mengual ha esdevingut la nostra millor esmena al 78 —també, és clar, al 78 cultural que el va bandejar— i el millor antídot contra nosaltres mateixos”.

Ovidi4, les darreres cançonetes

(el CD recull 79 minuts dels 210 que va durar aquell concert)

1. «Furetejant la foscor» serveix per arrencar amb un vers de Joseba Sarrionandia (És morta la poesia?, Edicions Pol·len, 2018) filat amb «Sàpigues company», que li vam furtar a Feliu Ventura, que la va recuperar de Pere Quart.

2. «Tot comença en una dona» és un temacle —«Dolça i pruna»— de Borja Penalba, que ens serveix per donar-li les gràcies a Mire per sostenir la vida i aguantar-nos a nosaltres. I fer-nos retrobar.

3. «Un sofà a la platja d’en Goixa» combina «Història d’un sofà» —música i lletra de Feliu Ventura, per declinar el verb cuidar des de bon començament– i hi intercalem el poema «Des de la platja d’en Goixa» d’un tal David Caño, que va i guanya els Florals.

4. «Nina de Miraguano revisitada» és una adaptació versionada de la punyetera meravella que van parir la bona gent de l’Orquestra Firaluche amb en Pau Riba. La lletra és de David Sarsanedas.

5. «L’Herència d’Ovidi» és cosa d’Aspencat, salpebrat amb l’adaptació del poema «Terminal B» d’Enric Cassasses i consignes de carrer.

6. «La samarreta», clar, és d’Ovidi Montllor. I encara la duem posada. I no ens la traurem mai.

7. «Amanece, que no es poco» és tot just això. Esto es un sindiós. Advertiment legal antirepressiu: l’acudit de Carrero Blanco és autoria anònima de cultura popular. Ni muts ni a la gàbia. Passa-paraula: amb la F, radical d’extrema dreta... Fiscal?

8. «La fera ferotge al Suprem» està justament actualitzada: hem canviat l’alcalde per Manuel Marchena i Pablo Llarena.

9. «Con el culo al aire». L’Ovidi actor és el que és i explica, sense necessitat d’haver de donar explicacions, per què els concerts solen durar el doble de l’estimat. La lletra de «La màfia» la vam fer de cop abans d’un concert solidari a València, en suport a la lluita contra la corrupció en el vergonyós Cas Blasco.

10. «Txoria txori de matinada» és de Mikel Laboa. Gairebé no cal ni dir-ho. Va trenada amb el «Què volen aquesta gent», de la Maria del Bonet sobre la lletra de Lluís Serrahima. I està dedicada a Tamara Carrasco. I a Carme Forcadell. I a Dolors Bassa. I a Marta Rovira, Meritxell Serret i Clara Ponsatí. I a l’Anna Gabriel. Cap dona en l’oblit.

11. «Homenatge a Teresa», el millor vals dels Països Catalans que va parir l’Ovidi, està enregistrada al Teatre Micalet de València el 25 de novembre de 2020. A la guitarra, inconfusible, Toti Soler. L’acordió que sona és el de l’enyorada Laura Almerich.

12. «Dos anònims a Gernika» reuneix «Dos anònims» d’Ovidi —que ajunta dues cançons anònimes populars— amb el poema «Gernika» de Josep Palau i Fabre. Va per l’Arcadi, al país de l’Oliveres que serem.

13. «Palestina entre la pell i la ràbia». És una assemblea sencera, mediterrània de riba a riba, en suport al poble palestí: la música és popular gitana grega, adaptada per Dionysis Tsaknis; la lletra està revisitada per Emel Mathlouthi; i l’adaptació catalana és de l’Alae Achhab, adaptada pels Ovidi4, que ho combinem amb el poema «We teach life, sir» de Rafeef Ziadah. En aquesta versió, la seva veu, enregistrada a Londres el 12 de novembre de 2011, està samplejada. Però el 2019 ens vam retrobar amb ella a la Mutant de València en un concert solidari, més que justificat, amb els companys —finalment absolts— del BDS País Valencià.

14. «Cançó de precària» és una lletra original de Marc Sempere Moya, que adapta el cant de batre «Cançó de llaurador» que va popularitzar l’Ovidi. I s’hi atreveix sola la Mire contra tots els silencis patriarcals. Com una campiona.

15. «Cançó de suburbi» és quan es fa el silenci a l’escenari i Mire i Toti ho broden. Enregistrada al Teatre Micalet de València el 25 de novembre de 2020. El poema és de Josep Maria de Sagarra i la música d’en Toti Soler.

16. «Cançó de fer camí» és un poema de MMM, A.K.A. «La Marçal» A la Beckett, com tants altres cops, la va cantar també Berta Iñíguez. La música és de Borja Penalba. La vam acabar enregistrant en vídeo en suport a la vaga feminista de 2015.

17. «Poema del sí» és un poema de David Caño amb la melodia de «Gràcies» de Borja Penalba. Hi ha dies on la presentació de la cançó ha durat 17 minuts. Octubre encara s’ha d’explicar.

18. «Soledat Llibertat» combina «Soledat» d’Estellés, musicada per Feliu Ventura, amb «Llibertat» de David Caño.

19. «Fora catalans dels Països Catalans» és el primer manifest Sirlero, tocat per la sal i el pebre de Martí Sales, i va ser escrit per a la Festa Major Alternativa de Gràcia, el dia que els Surfing Sirles tocaven just abans d’Obrint Pas. El carrer es va quedar petit. I l’Ovidi, gran. I vam recuperar els lluentons.

20. «Serà un dia amb sageta de foc» acobla, des de tots els suds, els temes d’Ovidi «Serà un dia que durarà anys» i «Sageta de foc» (lletra de Joan Salvat-Papasseit). El tema acaba amb ‘Ai’ d’Ovidi Montllor, en la versió memorable dels Inadaptats que ens ha acompanyat sempre en l’obertura de cada concert. És cortesia solidària de les feres ferotges d’Inadaptats i Bullanga Records (Homenatge a Ovidi, 2004).

21. «Barqueta de la bona nit» és, en l’argot anglicista, un bonus track: un regal imprevist de Toti Soler —per cortesia de Satélite K i amb lletra de l’amiga Sílvia Amigó— que ens va regalar al darrer concert que vam fer a Vilafranca del Penedès, el 27 de novembre de 2020. I els regals s’han de compartir. Sempre.

PRECOMANDES 'L'OVIDI SE'N VA A LA BECKETT'





OVIDI 4 - L'Ovidi se'n va a la Beckett [Hem d'aprendre a fracassar més i millor] - TEASER

EDITEN: PROPAGANDA PEL FET! i SEMBRA LLIBRES // www.ppf.cat i www.sembrallibres.com

COMUNICACIÓ: NEU AL CARRER // Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. + Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. | 645 32 85 49


Propaganda pel fet! Botiga Online Shop